El Centre Cultural dóna cobertura a un interessant Laboratori de recursos orals, que consisteix en un grup de treball que fa recerca, investigació, gravació, tractament de la información i divulgació de diferents aspectes de la cultura tradicional de l'illa de Bioko.
(Fotografia cedida pel CCEM)
En un món en què fins fa poc de temps parlar en una llengua que no fóra el espanyol era motiu de càstig; treballar sobre la llengua, les costums i la riquesa d'una cultura que es perd de generació en generació és un treball que cal que fer i que ací s'arromanguen i es posen a la feina. Joves que no parlen ja el bubi, el fang o el fa d'ambo es donen compte que hi ha matissos de la realitat, de la seua realitat, que es perden per sempre i tradicions, contes i mites que no troben el seu espai en el món actual.
Una vegada al mes es convoca un encontre sobre el tema investigat en cada cas, amb un debat posterior. Jo he pogut assistir al que s'anomenava Historias increibles pero reales: las leyendas bubis, a càrrec de Juan José Eria i Olivia Ripote (que afirmaven que quan un vell mor, una biblioteca es crema). I de nou he trobat un debat interessant i enriquidor, ple, a més a més d'un públic ben jove.
El mes que ve es tractarà el tema: La situación de la literatura oral en Guinea Ecuatorial.
A mi tota esta problemàtica em resultava vagament familiar....
