El dissabte vaig tindre la sort d'assistir a una conferència del Doctor en Antropologia José F. Eteo, de la Universitat Nacional de Guinea Ecuatorial. La conferència es va realitzar en la Casa de Cultura de Rebola, una casa de cultura en un poble molt menut, muntanyós, que funciona pràcticament a base de voluntariat, i dóna una resposta molt interessant a les inquietuds culturals del poble.
Vaig poder vore la biblioteca, en fase d'organització, i espere poder parlar d'ella en el futur, perquè la bibliotecària pareix que va vindre a la conferència al Centre Cultural i miraré la forma de contactar.
Bé, anava a centrar-me en el tema de la conferència: per a mi ja era un tema insòlit i molt agradós, trobar-me junt a molts bubis, pràcticament tot el públic, (cal dir que els bubis són els primers habitants de la illa de Bioco, actualmente i des de fa segles fóra dels cercles de poder i un poble molt interessant) i en un tema tant relacionat amb els meus interessos i últims estudis com és l'antropologia. Però és que a més a més el tema de la conferència era les plantacions de cacao des de l'època colonial i els seus rites.
El cas és que: la sala estava plena de públic, l'exposició sobre les plantacions de cacao, des de els seus inicis fins hui estava molt ben documentada, però per a mi el millor va ser el debat posterior. Mans i mans alçant-se vulguen participar i aportar coses, tots amb fonaments i bones formes. I no estem parlant de públic universitari, que també hi havia, sinó de persones del poble, treballadors del cacao, que els interessava el tema i volien saber cap on anaven els seus cultius amb els preus caiguent des de fa anys.
Em va fer reflexionar sobre les conferències que sovint organitzem en les nostres biblioteques i centres de cultura: estan a l'altura del que els ciutadans esperen, o són de vegades actes que sols omplin un programa? el públic, sovint apàtic, que hi assiteix per què ve? o per què no ve? per què no participa en els debats i contrast d'opinions?
Molt bé per la Casa de Cultura de Rebola, que posa en el dit en la llaga, en el perfecte punt d'interés dels seus veïns. Som nosaltres capaços de fer alguna cosa pareguda? #moltperaprendre
Vaig poder vore la biblioteca, en fase d'organització, i espere poder parlar d'ella en el futur, perquè la bibliotecària pareix que va vindre a la conferència al Centre Cultural i miraré la forma de contactar.
Bé, anava a centrar-me en el tema de la conferència: per a mi ja era un tema insòlit i molt agradós, trobar-me junt a molts bubis, pràcticament tot el públic, (cal dir que els bubis són els primers habitants de la illa de Bioco, actualmente i des de fa segles fóra dels cercles de poder i un poble molt interessant) i en un tema tant relacionat amb els meus interessos i últims estudis com és l'antropologia. Però és que a més a més el tema de la conferència era les plantacions de cacao des de l'època colonial i els seus rites.
El cas és que: la sala estava plena de públic, l'exposició sobre les plantacions de cacao, des de els seus inicis fins hui estava molt ben documentada, però per a mi el millor va ser el debat posterior. Mans i mans alçant-se vulguen participar i aportar coses, tots amb fonaments i bones formes. I no estem parlant de públic universitari, que també hi havia, sinó de persones del poble, treballadors del cacao, que els interessava el tema i volien saber cap on anaven els seus cultius amb els preus caiguent des de fa anys.
Em va fer reflexionar sobre les conferències que sovint organitzem en les nostres biblioteques i centres de cultura: estan a l'altura del que els ciutadans esperen, o són de vegades actes que sols omplin un programa? el públic, sovint apàtic, que hi assiteix per què ve? o per què no ve? per què no participa en els debats i contrast d'opinions?
Molt bé per la Casa de Cultura de Rebola, que posa en el dit en la llaga, en el perfecte punt d'interés dels seus veïns. Som nosaltres capaços de fer alguna cosa pareguda? #moltperaprendre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada